enganar

 Entradas similares:  engañar

Catalán

enganar
baleares (AFI)	[əŋ.gəˈna]
acentuación	aguda
longitud silábica	trisílaba
homófonos	enganà
rima	a

Verbo transitivo

1

Variante de enganyar.

• Ámbito: baleares.

Conjugación

Flexión de enganarprimera conjugación, regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		enganar			haver enganat
Gerundi		enganant			havent enganat
Participis		enganat, enganada, enganats, enganades
Formes personals
nombre		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	engano / engane / engani / engan	enganes	engana	enganem / enganam	enganeu / enganau	enganen
	Pretèrit imperfet	enganava	enganaves	enganava	enganàvem	enganàveu	enganaven
	Pretèrit perfet	enganí	enganares	enganà	enganàrem	enganàreu	enganaren
		vaig enganar	vas enganar	va enganar	vam enganar	vau enganar	van enganar
	Futur	enganaré	enganaràs	enganarà	enganarem	enganareu	enganaran
	Condicional	enganaria	enganaries	enganaria	enganaríem	enganaríeu	enganarien
Temps compostos	Pretèrit indefinit	he enganat	has enganat	ha enganat	hem enganat	heu enganat	han enganat
	Pretèrit pluscuamperfet	havia enganat	havies enganat	havia enganat	havíem enganat	havieu enganat	havien enganat
	Pretèrit anterior	vaig haver enganat	vas haver enganat	va haver enganat	vam haver enganat	vau haver enganat	van haver enganat
	Futur compost	hauré enganat	hauràs enganat	haurà enganat	haurem enganat	haureu enganat	hauran enganat
	Condicional compost	hauria enganat	hauries enganat	hauria enganat	hauríem enganat	hauries enganat	haurien enganat
Mode subjuntiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	engani / engane	enganis / enganes	engani / engane	enganem	enganeu	enganin / enganen
	Pretèrit imperfet	enganara	enganares	enganara	enganàrem	enganareu	enganaren
		enganès	enganessis	enganès	enganèssim	enganèssiu	enganessin
	Futur	enganaré	enganaràs	enganarà	enganarem	enganareu	enganaran
Temps compostos	Pretèrit perfet	hagi enganat	hagis enganat	hagi enganat	haguem enganat	hagueu enganat	haguen enganat
	Pretèrit pluscuamperfet	haguès enganat	haguessis enganat	haguès enganat	haguèssim enganat	haguessiu enganat	haguessin enganat
		haguera enganat	hagueres enganat	haguera enganat	haguèrem enganat	haguereu enganat	hagueren enganat
	Futur compost	hauré enganat	hauràs enganat	haurà enganat	haurem enganat	haureu enganat	hauran enganat
Mode imperatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present			engana	engani / engane	enganem	enganeu / enganau	enganin / enganen

Catalán antiguo

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1

Engañar.

Locuciones

• enganar les nits

Galaicoportugués

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1

Engañar.

Gallego

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del galaicoportugués enganar ("engañar"), y este del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1

Engañar.

Occitano

enganar
pronunciación (AFI)	[eŋɡaˈna]

Etimología

Del provenzal antiguo enganar ("engañar").

Verbo transitivo

1

Engañar.

• Sinónimo: trompar.

Información adicional

• Derivados: engan, engana, enganadoira, enganador, enganaire, enganiu, s'enganar.

Portugués

enganar
Portugal (AFI)	[ẽ.ɡɐ.ˈnaɾ]
grafías alternativas	engannar

Etimología

Del galaicoportugués enganar ("engañar"), y este del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1

Engañar, equivocar.

Como estava enganado.‎ (Que equivocado que estaba.)

Locuciones

• engana-bobo
• engana-rapazes
• engana-tico
• engana-ticos
• engana-tolo
• engana-vista

Conjugación

Flexión de enganarprimera conjugación, regular

Formas no personales
infinitivo impersonal (impessoal) gerundio (gerúndio) participio (particípio) enganar enganando enganado
Formas personales
número:	singular			plural
persona:	primera	segunda	tercera	primera	segunda	tercera
Modo indicativo	eu	tu	ele, ela	nós	vós	eles, elas
Presente	engano	enganas	engana	enganamos	enganais	enganam
Pretérito perfeito simples	enganei	enganaste	enganou	enganámos*	enganastes	enganaram
Imperfeito	enganava	enganavas	enganava	enganávamos	enganáveis	enganavam
Pretérito mais-que-perfeito simples	enganara	enganaras	enganara	enganáramos	enganáreis	enganaram
Futuro do presente	enganarei	enganarás	enganará	enganaremos	enganareis	enganarão
Futuro do pretérito (condicional)	enganaria	enganarias	enganaria	enganaríamos	enganaríeis	enganariam
Modo subjuntivo (o conjuntivo)	eu	tu	ele, ela	nós	vós	eles, elas
Presente	engane	enganes	engane	enganemos	enganeis	enganem
Imperfeito	enganasse	enganasses	enganasse	enganássemos	enganásseis	enganassem
Futuro do presente	enganar	enganares	enganar	enganarmos	enganardes	enganarem
Modo imperativo		tu	você	nós	vós	vocês
Afirmativo:		engana	engane	enganemos	enganai	enganem
Negativo:		não enganes	não engane	não enganemos	não enganeis	não enganem
Infinitivo personal (pessoal)	eu	tu	você	nós	vós	vocês
	enganar	enganares	enganar	enganarmos	enganardes	enganarem
→ você y vocês son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera. → Los tiempos compuestos perfectivos se forman con ter ("tener") como auxiliar ("haber" en español), más el participio. Por ejemplo, "você tem enganado". → Los tiempos progresivos se forman con estar como auxiliar, de dos maneras: - estar + el gerundio, por ejemplo, "vocês estão enganando" (uso preferido en Brasil). - estar + a + el infinitivo, por ejemplo, "vocês estão a enganar" (uso preferido en Portugal).
* También se usa enganamos, especialmente en Brasil.

Información adicional

• Derivados: desenganador, desenganar, desengano, desenganável, enganadeiro, enganadiço, enganadiço, enganador, enganação, enganar-se, enganjento, engano, enganosamente, enganoso, enganável.

Provenzal antiguo

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1

Engañar.

Información adicional

• Derivados: engan, enganable, enganador, enganaire, enganairtiz, enganosament.