Catalán editar

indicatiu
central (AFI) [in.di.kəˈtiw]
valenciano (AFI) [in.di.kaˈtiw]
baleárico (AFI) [in.di.kəˈtiw]
acentuación aguda
longitud silábica tetrasílaba
rima iw

Etimología 1 editar

Del latín indicativus.

Adjetivo editar

Singular Plural
Masculino indicatiu indicatius
Femenino indicativa indicatives
1
Indicativo; que indica o señala.
  • Ejemplo:

Malgrat que el nombre de respostes no és estadísticament significatiu, s'inclouen les comparacions a efectes indicatius.Traducción: A pesar de que el número de respuestas no es estadísticamente significativo, se incluyen las comparaciones a efectos indicativos.Ricard Pedreira Font. L'Estudiant del futur: la formació dels diplomats en Ciències Empresarials del futur, a Catalunya. Editorial: Univ. Autònoma de Barcelona. 2002. ISBN: 9788449022906.

2 Lingüística
Indicativo.

Error de Lua en Módulo:referencia en la línea 474: "2006editorial=Institut d'Estudis Catalans" es una fecha incorrecta o con formato no válido. Por favor, utilice el formato ISO 8601 (AAAA-MM-DD) y opcionalmente agregue al final los símbolos A y/ó ? y/ó ~.

Sustantivo masculino editar

Singular Plural
indicatiu indicatius
3 Lingüística
Indicativo (modo).
  • Ejemplo:

És freqüent en el català medieval que les frases condicionals es resolguin adés amb el futur d'indicatiu, adés amb el present d'indicatiu (o amb el pretèrit indefinit d'indicatiu, per subratllar l'aspecte perfectiu), adés amb l'imperfet de subjuntiu, i, encara, amb l'imperfet d'indicatiu.Traducción: Es frecuente en el catalán medieval que las frases condicionales se resuelvan bien con el futuro de indicativo, bien con el presente de indicativo (o con el pretérito indefinido de indicativo, para subrayar el aspecto perfectivo), bien con el imperfecto de subjuntivo, e, incluso, con el imperfecto de indicativo.Joan Martí i Castell. Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona: el codi a mitjan segle XII. Editorial: L'Abadia de Montserrat. 2002. ISBN: 9788484153603.

Véase también editar

Referencias y notas editar