abagune
abagune | |
pronunciación (AFI) | [a.β̞a.ɣ̞u.ne] |
Indefinido | Singular | Plural | |
---|---|---|---|
Absolutivo | abagune | abagunea | abaguneak |
Ergativo | abagunek | abaguneak | abaguneek |
Dativo | abaguneri | abaguneari | abaguneei |
Genitivo | abaguneren | abagunearen | abaguneen |
Comitativo | abagunerekin | abagunearekin | abaguneekin |
Benefactivo | abagunerentzat | abagunearentzat | abaguneentzat |
Causativo | abagunerengatik | abagunearengatik | abaguneengatik |
Instrumental | abagunez | abaguneaz | abaguneez |
Inesivo | abagunetan | abagunean | abaguneetan |
Separativo | abagunetako | abaguneko | abaguneetako |
Adlativo | abagunetara | abagunera | abaguneetara |
Adl. extremo | abagunetaraino | abaguneraino | abaguneetaraino |
Ac. adlativo | abagunetarantz | abagunerantz | abaguneetarantz |
Adverbial | abagunetarako | abagunerako | abaguneetarako |
Ablativo | abagunetatik | abagunetik | abaguneetatik |
Partitivo | abagunerik | - |
-
|
Prolativo | abagunetzat | - |
-
|
Etimología
editarSi puedes, incorpórala: ver cómo.
Sustantivo inanimado
editar- 1
- Ocasión, oportunidad.