Español editar

balear
pronunciación (AFI) [ba.leˈaɾ]
silabación ba-le-ar1
acentuación aguda
longitud silábica trisílaba
rima

Etimología 1 editar

Del latín Balearis..

Adjetivo editar

Singular Plural
Masculino balear baleares
Femenino balear baleares
1
Originario, relativo a, o propio de las Islas Baleares.
  • Uso: se emplea también como sustantivo.
  • Relacionado: baleárico.
2
Originario, relativo a, o propio de un pueblo prerromano que habitó en las islas Mallorca y Menorca (en las Islas Baleares).
  • Uso: se emplea también como sustantivo

Sustantivo masculino editar

Singular Plural
balear baleares
3
Conjunto de dialectos del catalán hablados en las Islas Baleares.

Véase también editar

Traducciones editar

Traducciones


Etimología 2 editar

De bala y el sufijo -ear.

Verbo transitivo editar

1
Disparar balas contra algo o alguien.

Conjugación editar

Traducciones editar

Traducciones

Etimología 3 editar

De baleo y el sufijo -ar.2

Verbo transitivo editar

1 Agricultura
Separar con escoba la paja gruesa y granzones del grano aventado, generalmente de trigo o de cebada.
  • Ámbito: España
  • Uso: rural
  • Sinónimo: abalear.

Conjugación editar

Traducciones editar

Traducciones

Catalán editar

balear
central (AFI) [bə.leˈa]
valenciano (AFI) [ba.leˈaɾ]
baleárico (AFI) [bə.leˈa]
acentuación aguda
longitud silábica trisílaba
rima a

Etimología 1 editar

Del latín Balearis.

Adjetivo editar

Singular Plural
Masculino balear balears
Femenino balear balears
1
Balear.
  • Ejemplo:

Una, defensada per zoòlegs sosté que determinats elements balears, sobretot hipogeus de Mallorca, tindirien uns orígens paleomediterranis i s'haurien mantingut a les illes des d'èpoques pre-miocèniques fins a l'actualitat.Xavier Bellés i Ros. Fauna cavernícola i intersticial de la Península Ibèrica i les Illes Balears. Editorial: Editorial CSIC - CSIC Press. 1987. ISBN: 842730532X.

  • Ejemplo:

Les dones balears guanyen un 30,9% menys que els homes.Polítiques locals de joventut a les Illes Balears. Editorial: Fundació Ferrer i Guàrdia. 2002. ISBN: 8487064302.

Referencias y notas editar

  1. Dos vocales seguidas no pueden separarse nunca a final de línea, formen diptongo, triptongo o hiato. Para palabras con h intercalada, se actuará como si esta letra muda no existiese. Quedan exceptuadas de esta consideración las palabras compuestas. Más información.
  2. El "baleo", del protocéltico *balayum ("retama"), es una planta usada para hacer escobas. «baleo», Diccionario de la lengua española (2001), 22.ª ed., Madrid: Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española y Espasa.