dir

 Entradas similares:  Dir, Dir., dir-, dír-

Asturiano

dir
Pronunciación (AFI):	[ˈdiɾ]

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Verbo intransitivo

1

Ir (moverse a).

• Hipónimos: regresar, tornar, volver.

Catalán

dir
Pronunciación (AFI):	[di]
Valencia (AFI):	[diɾ]
Variantes:	di (coloquial a veces) dire (anticuado) diure (alguerés)

Etimología

Del catalán antiguo dir ("decir"), y este del latín dīcere ("decir").

Verbo transitivo

1

Decir.

• Antónimo: callar.
• Hipónimos: cridar, xiuxiuejar.

2

Significar (algo importante).

3

Equilibrar o harmonizar.

• Sinónimo: harmonitzar.

Locuciones

• per així dir-ho: por así decirlo.

Conjugación

Flexión de dirsegunda conjugación, regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		dir			haver dit
Gerundi		dient			havent dit
Participis		dit, dita, dits, dites
Formes personals
nombre		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	dic	dius	diu	deim / diem	deis / dieu	diuen
	Pretèrit imperfet	deia	deies	deia	dèiem	dèieu	deien
	Pretèrit perfet	diguí	digueres	digué	diguérem	diguéreu	digueren
		vaig dir	vas dir	va dir	vam dir	vau dir	van dir
	Futur	diré	diràs	diràs	direm	direu	diran
	Condicional	diria	diries	diria	diríem	diríeu	dirien
Temps compostos	Pretèrit indefinit	he dit	has dit	ha dit	hem dit	heu dit	han dit
	Pretèrit pluscuamperfet	havia dit	havies dit	havia dit	havíem dit	havieu dit	havien dit
	Pretèrit anterior	vaig haver dit	vas haver dit	va haver dit	vam haver dit	vau haver dit	van haver dit
	Futur compost	hauré dit	hauràs dit	haurà dit	haurem dit	haureu dit	hauran dit
	Condicional compost	hauria dit	hauries dit	hauria dit	hauríem dit	hauries dit	haurien dit
Mode subjuntiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	diga / digui	digues / diguis	diga / digui	diguem	digueu	diguen / diguin
	Pretèrit imperfet	digués	diguessis	digués	diguéssim	diguéssiu	diguessin
		digués	diguesses	digués	diguéssem	diguésseu	diguessen
	Futur	diguera	digueres	diguera	diguérem	diguéreu	digueren
Temps compostos	Pretèrit perfet	hagi dit	hagis dit	hagi dit	haguem dit	hagueu dit	haguen dit
	Pretèrit pluscuamperfet	haguès dit	haguessis dit	haguès dit	haguèssim dit	haguessiu dit	haguessin dit
		haguera dit	hagueres dit	haguera dit	haguèrem dit	haguereu dit	hagueren dit
	Futur compost	hauré dit	hauràs dit	haurà dit	haurem dit	haureu dit	hauran dit
Mode imperatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present			dis / / digues	diga / digues	diguem	digau / digueu	diguen / diguin

Información adicional

• Derivados: dir-se, maldir.

Catalán antiguo

dir
Pronunciación (AFI):	Si puedes, ¡incorpórala!
Variante:	dire

Etimología

Del latín dīcere ("decir").

Verbo transitivo

1

Decir

Italiano

dir
Pronunciación (AFI):	Si puedes, ¡incorpórala!

Verbo

1

Variante de dire.

Provenzal antiguo

dir
Pronunciación (AFI):	Si puedes, ¡incorpórala!

Verbo transitivo

1

Variante de dire.

Romanche

dir
Pronunciación (AFI):	Si puedes, ¡incorpórala!

Etimología 1

Del latín dūrum ("duro").

Adjetivo

	Singular	Plural
Masculino	dir	dirs
Femenino	dira	diras

1

Duro.

• Ámbito: grisón, subsilvano, sursilvano.

Etimología 2

Del latín dīcere ("decir").

Verbo transitivo

1

Decir.

• Ámbito: alto engadino, bajo engadino, grisón, sursilvano.

Etimología 3

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Sustantivo masculino

Singular	Plural
dir	dirs

1 Anatomía.

Fetge.

• Ámbito: grisón, subsilvano, sursilvano.
• Sinónimos: fio (alto engadino), gniram (alto engadino), gnirom (bajo engadino y grisón), nirom (surmirano).

Véneto

dir
Pronunciación (AFI):	Si puedes, ¡incorpórala!

Etimología

Del latín dīcere ("decir").

Verbo transitivo

1

Decir.

2

Afirmar.