estiracé
estiracé | |
seseante (AFI) | [es.t̪i.ɾaˈse] |
no seseante (AFI) | [es.t̪i.ɾaˈθe] |
silabación | es-ti-ra-cé |
acentuación | aguda |
longitud silábica | tetrasílaba |
rima | e |
Forma verbal
editar- 1
- Primera persona del singular (yo) del pretérito perfecto simple de indicativo de estirazar.