CatalánEditar

 futur
Pronunciación (AFI):  Si puedes, ¡incorpórala!

EtimologíaEditar

Del latín futurus.

Sustantivo masculinoEditar

Singular Plural
futur futurs
1
Futuro, porvenir
«No vull saber-ho i faig el meu camí // sota el dit invisible del destí, // insegur del futur inescrutable.» Arús, Joan (1976). Fantasiant, amor a mi descobre....
2 Lingüística.
Futuro (tiempo verbal)

AdjetivoEditar

Singular Plural
Masculino futur futurs
Femenino futura futures
3
Futuro
«2. Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.»  (1948) Declaració Universal dels Drets Humans.

Véase tambiénEditar

Referencias y notasEditar