apoarmatu
apoarmatu | |
pronunciación (AFI) | [a.po̞.ar.ma.t̪u] |
Indefinido | Singular | Plural | |
---|---|---|---|
Absolutivo | apoarmatu | apoarmatua | apoarmatuak |
Ergativo | apoarmatuk | apoarmatuak | apoarmatuek |
Dativo | apoarmaturi | apoarmatuari | apoarmatuei |
Genitivo | apoarmaturen | apoarmatuaren | apoarmatuen |
Comitativo | apoarmaturekin | apoarmatuarekin | apoarmatuekin |
Benefactivo | apoarmaturentzat | apoarmatuarentzat | apoarmatuentzat |
Instrumental | apoarmatuz | apoarmatuaz | apoarmatuez |
Inesivo | apoarmaturengan | apoarmatuarengan | apoarmatuengan |
Adlativo | apoarmaturengana | apoarmatuarengana | apoarmatuengana |
Adl. extremo | apoarmaturenganaino | apoarmatuarenganaino | apoarmatuenganaino |
Ac. adlativo | apoarmaturenganantz | apoarmatuarenganantz | apoarmatuenganantz |
Adverbial | apoarmaturenganako | apoarmatuarenganako | apoarmatuenganako |
Ablativo | apoarmaturengandik | apoarmatuarengandik | apoarmatuengandik |
Partitivo | apoarmaturik | - |
-
|
Prolativo | apoarmatutzat | - |
-
|
Etimología
editarSi puedes, incorpórala: ver cómo