bilbotar
Vasco editar
| bilbotar | |
| pronunciación | falta agregar |
Etimología editar
Del euskera Bilbo (Bilbao) y el sufijo "-tar" que se utiliza para formar un gentilicio.
Sustantivo editar
| Indefinido | Singular | Plural | |
|---|---|---|---|
| Absolutivo | bilbotar | bilbotarra | bilbotarrak |
| Ergativo | bilbotarrek | bilbotarrak | bilbotarrek |
| Dativo | bilbotarri | bilbotarrari | bilbotarrei |
| Genitivo | bilbotarren | bilbotarraren | bilbotarren |
| Comitativo | bilbotarrekin | bilbotarrarekin | bilbotarrekin |
| Benefactivo | bilbotarrentzat | bilbotarrarentzat | bilbotarrentzat |
| Instrumental | bilbotarrez | bilbotarraz | bilbotarrez |
| Inesivo | bilbotarrengan | bilbotarrarengan | bilbotarrengan |
| Adlativo | bilbotarrengana | bilbotarrarengana | bilbotarrengana |
| Adl. extremo | bilbotarrenganaino | bilbotarrarenganaino | bilbotarrenganaino |
| Ac. adlativo | bilbotarrenganantz | bilbotarrarenganantz | bilbotarrenganantz |
| Adverbial | bilbotarrenganako | bilbotarrarenganako | bilbotarrenganako |
| Ablativo | bilbotarrengandik | bilbotarrarengandik | bilbotarrengandik |
| Partitivo | bilbotarrik | - |
-
|
| Prolativo | bilbotartzat | - |
-
|