doncs
Catalán editar
doncs | |
Pronunciación (AFI): | Si puedes, ¡incorpórala! |
Etimología editar
Del latín vulgar dunc, probablemente cruce de tunc y dum.12 Compárese el occitano donc y doncas, francés donc, italiano dunque, castellano antiguo doncas, y a mayor distancia castellano entonces, rumano atunci, gallego entón, portugués então.
Conjunción editar
- 1
- Pues, por tanto, por lo tanto, entonces.
- «La poesía és, doncs, un plaer per l'esperit, emperò no és son aliment; cap poble s'ha nutrit de sola poesía, com cap home es manté solament de lleminadures.» Torras y Bages, Josep (1913). «Capítol I», La tradició catalana - LLibre primer. Barcelona: Editorial Ibèrica.
- "La poesía es, pues, un placer para el espíritu, mas sin embargo no es su alimento; ningún pueblo se ha nutrido de solo poesía, como ningún hombre se mantiene solamente de golosinas."
- «La poesía és, doncs, un plaer per l'esperit, emperò no és son aliment; cap poble s'ha nutrit de sola poesía, com cap home es manté solament de lleminadures.» Torras y Bages, Josep (1913). «Capítol I», La tradició catalana - LLibre primer. Barcelona: Editorial Ibèrica.
Locuciones editar
Referencias y notas editar
- ↑ VV.AA. (1998) "doncs". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
- ↑ «donc» en: www.cnrtl.fr, Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales: Nancy, 2012.