Español editar

vorace
seseante (AFI) [boˈɾa.se]
no seseante (AFI) [boˈɾa.θe]
silabación vo-ra-ce
acentuación llana
longitud silábica trisílaba
variantes devoraz
rima a.se

Etimología editar

Del latín vorax, vorācis.

Adjetivo editar

Singular Plural
Masculino vorace voraces
Femenino vorace voraces
1
Variante de voraz.1

Información adicional editar

Traducciones editar

  • [1] Véanse las traducciones en «voraz».

Francés editar

vorace
pronunciación (AFI) /vɔ.ʁas/

Etimología editar

Del latín vorax, vorācis.

Adjetivo editar

Singular Plural
Masculino vorace voraces
Femenino vorace voraces
1
Voraz.

Forma verbal editar

2
Primera persona del singular (je) del presente de indicativo de voracer.
3
Tercera persona del singular (il, elle, on) del presente de indicativo de voracer.
4
Primera persona del singular (je) del presente de subjuntivo de voracer.
5
Tercera persona del singular (il, elle, on) del presente de indicativo de voracer.
6
Segunda persona del singular (tu) del imperativo de voracer.

Información adicional editar

Italiano editar

vorace
pronunciación (AFI) /voˈra.t͡ʃe/
silabación vo-ra-ce
acentuación llana
longitud silábica trisílaba
rima a.t͡ʃe

Etimología editar

Del latín vorax, vorācis.

Adjetivo editar

Singular Plural
Masculino vorace voraci
Femenino vorace voraci
1
Voraz.

Referencias y notas editar

  1. VV. AA. (1914). «vorace», en Real Academia Española: Diccionario de la lengua castellana, decimocuarta edición, Madrid: Sucesores de Hernando, pág. 1055.