defletus
Latín editar
dēflētus | |
clásico (AFI) | [deːfˈleː.tʊs] [deːˈfleː.tʊs] |
rima | e.fle.tus |
Forma verbal editar
1.ª y 2.ª declinación (-us, -a, -um)
| ||||||
Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
Masculino | Femenino | Neutro | Masculino | Femenino | Neutro | |
Nominativo | dēflētus | dēflēta | dēflētum | dēflētī | dēflētae | dēflēta |
Vocativo | dēflēte | dēflēta | dēflētum | dēflētī | dēflētae | dēflēta |
Acusativo | dēflētum | dēflētam | dēflētum | dēflētōs | dēflētās | dēflēta |
Genitivo | dēflētī | dēflētae | dēflētī | dēflētōrum | dēflētārum | dēflētōrum |
Dativo | dēflētō | dēflētae | dēflētō | dēflētīs | dēflētīs | dēflētīs |
Ablativo | dēflētō | dēflētā | dēflētō | dēflētīs | dēflētīs | dēflētīs |
- 1
- Participio perfecto pasivo de dēfleō.