asseure
Entradas similares: asseuré
asseure | |
occidental (AFI) | [aˈsɛwɾe] |
oriental (AFI) | [əˈsɛwɾə] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
rima | ɛwɾe |
Etimología
editarDel catalán antiguo asseure ("asentar"), y este del latín assidēre ("asentar"). Atestiguado desde el siglo XII.[1]
Verbo transitivo
editarConjugación
editarFlexión de asseuresegunda conjugación, regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | asseure | haver assegut | |||||
Gerundi | asseient / asseent | havent assegut | |||||
Participis | assegut, asseguda, asseguts, assegudes | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | assec | asseus | asseu | asseiem / asseem / asseim | asseieu / asseeu / asseis | asseuen |
Pretèrit imperfet | asseia | asseies | asseia | assèiem | assèieu | asseien | |
Pretèrit perfet | asseguí | assegueres | assegué | asseguérem | asseguéreu | assegueren | |
vaig asseure | vas asseure | va asseure | vam asseure | vau asseure | van asseure | ||
Futur | asseuré | asseuràs | asseurà | asseurem | asseureu | asseuran | |
Condicional | asseuria | asseuries | asseuria | asseuríem | asseuríeu | asseurien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he assegut | has assegut | ha assegut | hem assegut | heu assegut | han assegut |
Pretèrit pluscuamperfet | havia assegut | havies assegut | havia assegut | havíem assegut | havieu assegut | havien assegut | |
Pretèrit anterior | vaig haver assegut | vas haver assegut | va haver assegut | vam haver assegut | vau haver assegut | van haver assegut | |
Futur compost | hauré assegut | hauràs assegut | haurà assegut | haurem assegut | haureu assegut | hauran assegut | |
Condicional compost | hauria assegut | hauries assegut | hauria assegut | hauríem assegut | hauries assegut | haurien assegut | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | assegui / assega | asseguis / assegues | assegui / assega | asseguem | assegueu | asseguin / asseguen |
Pretèrit imperfet | assegués | asseguessis | assegués | asseguéssim | asseguéssiu | asseguessin | |
assegués | asseguesses | assegués | asseguéssem | asseguésseu | asseguessen | ||
Futur | asseguera | assegueres | asseguera | asseguérem | asseguéreu | assegueren | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi assegut | hagis assegut | hagi assegut | haguem assegut | hagueu assegut | haguen assegut |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès assegut | haguessis assegut | haguès assegut | haguèssim assegut | haguessiu assegut | haguessin assegut | |
haguera assegut | hagueres assegut | haguera assegut | haguèrem assegut | haguereu assegut | hagueren assegut | ||
Futur compost | hauré assegut | hauràs assegut | haurà assegut | haurem assegut | haureu assegut | hauran assegut | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | asseu | assegui / assega | asseguem | asseieu / asseis / asseeu | asseguin / asseguen |
Información adicional
editar- Derivado: asseure's.
Catalán antiguo
editarasseure | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
editarDel latín assidēre ("asentar")
Verbo transitivo
editarasseure | |
pronunciación (AFI) | [a.syʁ] |
homófonos | assurent, assures |
Forma verbal
editar- 1
- Primera persona del singular (j’) del presente de indicativo de asseurer.
- 2
- Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de indicativo de asseurer.
- 3
- Primera persona del singular (j’) del presente de subjuntivo de asseurer.
- 4
- Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de subjuntivo de asseurer.
- 5
- Segunda persona del singular (tu) del imperativo de asseurer.