agostar
agostar | |
pronunciación (AFI) | [a.ɣ̞osˈt̪aɾ] |
silabación | a-gos-tar[1] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | aɾ |
Etimología
editarVerbo transitivo
editar- Ejemplo:
«Un día, yendo por una calle, me vi tan apurado de paciencia por todas partes, tan agostado el entendimiento, que casi me obligaron a hacer muchos disparates».Mateo Alemán. Atalaya de la vida humana.
- Ejemplo:
- Ejemplo:
«El rápido y terrible // trastorno universal de sus ideas, // sólo este objeto le dejó visible, // y aquel contorno pálido y sangriento, // aquel rostro agostado y macilento // tan sólo a sus sentidos perceptible, // es la oculta razón de su demencia, // y el móvil de su mísera existencia».José Zorrilla. Vigilias del estío. Capítulo El talismán. 1842.
- Ejemplo:
Verbo intransitivo
editar- 4
- Pastar las bestias durante el mes de agosto (tiempo de sequía) o durante el verano en las tierras de rastrojos.
Conjugación
editarTraducciones
editaragostar | |
central (AFI) | [ə.ɣusˈta] |
valenciano (AFI) | [a.ɣosˈtaɾ] |
baleárico (AFI) | [ə.ɣosˈta] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | a |
Etimología 1
editarSi puedes, incorpórala: ver cómo.
Verbo
editar- 1
- Agostar.
Conjugación
editarFlexión de agostarprimera conjugación, regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | agostar | haver agostat | |||||
Gerundi | agostant | havent agostat | |||||
Participis | agostat, agostada, agostats, agostades | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | agosto / agoste / agosti / agost | agostes | agosta | agostem / agostam | agosteu / agostau | agosten |
Pretèrit imperfet | agostava | agostaves | agostava | agostàvem | agostàveu | agostaven | |
Pretèrit perfet | agostí | agostares | agostà | agostàrem | agostàreu | agostaren | |
vaig agostar | vas agostar | va agostar | vam agostar | vau agostar | van agostar | ||
Futur | agostaré | agostaràs | agostarà | agostarem | agostareu | agostaran | |
Condicional | agostaria | agostaries | agostaria | agostaríem | agostaríeu | agostarien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he agostat | has agostat | ha agostat | hem agostat | heu agostat | han agostat |
Pretèrit pluscuamperfet | havia agostat | havies agostat | havia agostat | havíem agostat | havieu agostat | havien agostat | |
Pretèrit anterior | vaig haver agostat | vas haver agostat | va haver agostat | vam haver agostat | vau haver agostat | van haver agostat | |
Futur compost | hauré agostat | hauràs agostat | haurà agostat | haurem agostat | haureu agostat | hauran agostat | |
Condicional compost | hauria agostat | hauries agostat | hauria agostat | hauríem agostat | hauries agostat | haurien agostat | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | agosti / agoste | agostis / agostes | agosti / agoste | agostem | agosteu | agostin / agosten |
Pretèrit imperfet | agostara | agostares | agostara | agostàrem | agostareu | agostaren | |
agostès | agostessis | agostès | agostèssim | agostèssiu | agostessin | ||
Futur | agostaré | agostaràs | agostarà | agostarem | agostareu | agostaran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi agostat | hagis agostat | hagi agostat | haguem agostat | hagueu agostat | haguen agostat |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès agostat | haguessis agostat | haguès agostat | haguèssim agostat | haguessiu agostat | haguessin agostat | |
haguera agostat | hagueres agostat | haguera agostat | haguèrem agostat | haguereu agostat | hagueren agostat | ||
Futur compost | hauré agostat | hauràs agostat | haurà agostat | haurem agostat | haureu agostat | hauran agostat | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | agosta | agosti / agoste | agostem | agosteu / agostau | agostin / agosten |
Referencias y notas
editar- ↑ Por motivos estéticos, debe evitarse dejar una letra huérfana a final de línea. Más información.
- ↑ 2,0 2,1 «agostar» en Diccionario de la lengua española. Página 33. Editorial: Calpe. 15.ª ed, Madrid, 1925.