aprovar
aprovar | |
pronunciación (AFI) | [a.pɾoˈβ̞aɾ] |
silabación | a-pro-var[1] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | aɾ |
Verbo transitivo
editar- 1
- Grafía obsoleta de aprobar.
Castellano antiguo
editaraprovar | |
pronunciación | falta agregar |
variantes | aprobar |
Etimología
editarDel latín approbāre ("aprobar").
Verbo transitivo
editar- 1
- Aprobar.
aprovar | |
baleares (AFI) | [ə.pɾoˈva] |
noroccidental (AFI) | [a.pɾoˈβa] |
occidental (AFI) | [a.pɾoˈvaɾ] |
oriental (AFI) | [ə.pɾuˈβa] [ə.pɾuˈva] |
valencia (AFI) | [a.pɾoˈβaɾ] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
homófonos | aprovà |
rima | a |
Etimología
editarDel catalán antiguo aprovar ("aprobar"), y este del latín approbāre ("aprobar").[2]
Verbo transitivo
editar- 1
- Aprobar.
- Sinónimo: acceptar.
- Antónimo: desaprovar.
- 2
- Aprobar, pasar (un examen).
- 3
- Autorizar.
- Sinónimos: autoritzar, sancionar.
Conjugación
editarFlexión de aprovarprimera conjugación, regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | aprovar | haver aprovat | |||||
Gerundi | aprovant | havent aprovat | |||||
Participis | aprovat, aprovada, aprovats, aprovades | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | aprovo / aprove / aprovi / aprov | aproves | aprova | aprovem / aprovam | aproveu / aprovau | aproven |
Pretèrit imperfet | aprovava | aprovaves | aprovava | aprovàvem | aprovàveu | aprovaven | |
Pretèrit perfet | aproví | aprovares | aprovà | aprovàrem | aprovàreu | aprovaren | |
vaig aprovar | vas aprovar | va aprovar | vam aprovar | vau aprovar | van aprovar | ||
Futur | aprovaré | aprovaràs | aprovarà | aprovarem | aprovareu | aprovaran | |
Condicional | aprovaria | aprovaries | aprovaria | aprovaríem | aprovaríeu | aprovarien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he aprovat | has aprovat | ha aprovat | hem aprovat | heu aprovat | han aprovat |
Pretèrit pluscuamperfet | havia aprovat | havies aprovat | havia aprovat | havíem aprovat | havieu aprovat | havien aprovat | |
Pretèrit anterior | vaig haver aprovat | vas haver aprovat | va haver aprovat | vam haver aprovat | vau haver aprovat | van haver aprovat | |
Futur compost | hauré aprovat | hauràs aprovat | haurà aprovat | haurem aprovat | haureu aprovat | hauran aprovat | |
Condicional compost | hauria aprovat | hauries aprovat | hauria aprovat | hauríem aprovat | hauries aprovat | haurien aprovat | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | aprovi / aprove | aprovis / aproves | aprovi / aprove | aprovem | aproveu | aprovin / aproven |
Pretèrit imperfet | aprovara | aprovares | aprovara | aprovàrem | aprovareu | aprovaren | |
aprovès | aprovessis | aprovès | aprovèssim | aprovèssiu | aprovessin | ||
Futur | aprovaré | aprovaràs | aprovarà | aprovarem | aprovareu | aprovaran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi aprovat | hagis aprovat | hagi aprovat | haguem aprovat | hagueu aprovat | haguen aprovat |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès aprovat | haguessis aprovat | haguès aprovat | haguèssim aprovat | haguessiu aprovat | haguessin aprovat | |
haguera aprovat | hagueres aprovat | haguera aprovat | haguèrem aprovat | haguereu aprovat | hagueren aprovat | ||
Futur compost | hauré aprovat | hauràs aprovat | haurà aprovat | haurem aprovat | haureu aprovat | hauran aprovat | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | aprova | aprovi / aprove | aprovem | aproveu / aprovau | aprovin / aproven |
Información adicional
editar- Derivados: aprovació, desaprovació
Catalán antiguo
editaraprovar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
editarDel latín approbāre ("aprobar").
Verbo transitivo
editarGalaicoportugués
editaraprovar | |
pronunciación | falta agregar |
variantes | apoblar, apobrar |
Etimología
editarDel latín approbāre ("aprobar").
Verbo transitivo
editarJudeoespañol
editaraprovar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
editarDel castellano antiguo aprobar y aprovar ("aprobar"), y estos del latín approbāre ("aprobar").
Verbo transitivo
editar- Ejemplo:
Aprovo de ambezarme todas las linguas romanses.→ Intento de aprender todos los idiomas romances.
- Ejemplo:
Conjugación
editaraprovar | |
Portugal (AFI) | [ɐpɾuˈvaɾ] |
grafías alternativas | approvar[5] |
Etimología
editarDel galaicoportugués aprovar ("aprobar"), y este del latín approbāre ("aprobar"). Cognado del gallego aprobar.
Verbo transitivo
editar- 1
- Aprobar.
- Antónimo: desaprovar.
Conjugación
editarFlexión de aprovarprimera conjugación, regular
Información adicional
editar- Derivados: desaprovar, aprovação, desaprovação
Véneto
editaraprovar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
editarDel latín approbāre ("aprobar").
Verbo transitivo
editar- 1
- Aprobar.
Referencias y notas
editar- ↑ Por motivos estéticos, debe evitarse dejar una letra huérfana a final de línea. Más información.
- ↑ «aprovar» en Gran diccionari de la llengua catalana. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1998.
- ↑ «aprovar» en Vocabulari de la llengua catalana medieval. Editorial: IEC.
- ↑ «aprovar» en Dicionario de dicionarios do galego medieval.
- ↑ obsoleta