exhortar
exhortar | |
pronunciación (AFI) | [ek.soɾˈt̪aɾ] |
silabación | ex-hor-tar |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | aɾ |
Etimología 1
editarDel latín exhortārī, y este del latín hortor, del latín horior, del protoindoeuropeo *ǵʰer-.
Verbo transitivo
editar- 1
- Persuadir con fuerza a alguien, para que haga o deje de hacer algo.
- Ejemplo:
habló conmigo con gravedad para exhortarme a que regresara con mi padre.Daniel Defoe. Robinson Crusoe (1719). Página 25. Editorial: Mestas. 2015.
Locuciones
editarConjugación
editarTraducciones
editarexhortar | |
central (AFI) | [əɡ.zurˈta] |
valenciano (AFI) | [eɡ.zoɾˈtaɾ] |
baleárico (AFI) | [əɡ.zorˈta] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | a |
Etimología 1
editarDel latín exhortārī, y este del latín hortor, del latín horior, del protoindoeuropeo *ǵʰer-.
Verbo transitivo
editar- 1
- Aconsejar, advertir, alertar, amonestar, apercibir, avisar, conminar, exhortar, indicar, prevenir, reprender o sugerir.
Conjugación
editarFlexión de exhortarprimera conjugación, regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | exhortar | haver exhortat | |||||
Gerundi | exhortant | havent exhortat | |||||
Participis | exhortat, exhortada, exhortats, exhortades | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | exhorto / exhorte / exhorti / exhort | exhortes | exhorta | exhortem / exhortam | exhorteu / exhortau | exhorten |
Pretèrit imperfet | exhortava | exhortaves | exhortava | exhortàvem | exhortàveu | exhortaven | |
Pretèrit perfet | exhortí | exhortares | exhortà | exhortàrem | exhortàreu | exhortaren | |
vaig exhortar | vas exhortar | va exhortar | vam exhortar | vau exhortar | van exhortar | ||
Futur | exhortaré | exhortaràs | exhortarà | exhortarem | exhortareu | exhortaran | |
Condicional | exhortaria | exhortaries | exhortaria | exhortaríem | exhortaríeu | exhortarien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he exhortat | has exhortat | ha exhortat | hem exhortat | heu exhortat | han exhortat |
Pretèrit pluscuamperfet | havia exhortat | havies exhortat | havia exhortat | havíem exhortat | havieu exhortat | havien exhortat | |
Pretèrit anterior | vaig haver exhortat | vas haver exhortat | va haver exhortat | vam haver exhortat | vau haver exhortat | van haver exhortat | |
Futur compost | hauré exhortat | hauràs exhortat | haurà exhortat | haurem exhortat | haureu exhortat | hauran exhortat | |
Condicional compost | hauria exhortat | hauries exhortat | hauria exhortat | hauríem exhortat | hauries exhortat | haurien exhortat | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | exhorti / exhorte | exhortis / exhortes | exhorti / exhorte | exhortem | exhorteu | exhortin / exhorten |
Pretèrit imperfet | exhortara | exhortares | exhortara | exhortàrem | exhortareu | exhortaren | |
exhortès | exhortessis | exhortès | exhortèssim | exhortèssiu | exhortessin | ||
Futur | exhortaré | exhortaràs | exhortarà | exhortarem | exhortareu | exhortaran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi exhortat | hagis exhortat | hagi exhortat | haguem exhortat | hagueu exhortat | haguen exhortat |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès exhortat | haguessis exhortat | haguès exhortat | haguèssim exhortat | haguessiu exhortat | haguessin exhortat | |
haguera exhortat | hagueres exhortat | haguera exhortat | haguèrem exhortat | haguereu exhortat | hagueren exhortat | ||
Futur compost | hauré exhortat | hauràs exhortat | haurà exhortat | haurem exhortat | haureu exhortat | hauran exhortat | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | exhorta | exhorti / exhorte | exhortem | exhorteu / exhortau | exhortin / exhorten |
Información adicional
editar- Derivados: exhort, exhortació, exhortatiu, exhortatori
Gallego
editarexhortar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
editarDel latín exhortārī, y este del latín hortor, del latín horior, del protoindoeuropeo *ǵʰer-.
Verbo transitivo
editar- 1
- Aconsejar, advertir, alertar, amonestar, apercibir, avisar, conminar, exhortar, indicar, prevenir, reprender o sugerir.
Conjugación
editarInformación adicional
editar- Derivados: exhortación, exhortativo, exhorto
exhortar | |
brasilero (AFI) | [e.ʃohˈta(h)] |
carioca (AFI) | [e.ʃoχˈta(χ)] |
paulista (AFI) | [e.ʃoɾˈta(ɾ)] |
gaúcho (AFI) | [e.ʃoɻˈta(ɻ)] |
europeo (AFI) | [ɐj.ʃuɾˈtaɾ] |
extremeño (AFI) | [ej.ʃuɾˈtaɾ] |
alentejano/algarvio (AFI) | [e.ʃuɾˈta.ɾi] |
portuense/transmontano (AFI) | [ej.ʃuɾˈtaɾ] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | a(ʁ) |
Etimología 1
editarSi puedes, incorpórala: ver cómo.
Verbo transitivo
editar- 1
- Grafía obsoleta de exortar.
Conjugación
editarFlexión de exhortarprimera conjugación, regular