haver
haver | |
central (AFI) | havêr [əˈβɛ] ⓘ |
valenciano (AFI) | havêr [aˈveɾ] |
baleárico (AFI) | havêr [əˈvə] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
rima | ɛ |
Etimología 1
editarDel latín habēre ("tener"), y este del protoitálico *χab/f-ē-, del protoindoeuropeo *gʰh₁b(ʰ)- o bien *ghabh-.
Verbo auxiliar
editar- 1
- Haber.
Sustantivo masculino
editarSingular | Plural |
---|---|
haver | havers |
- 3
- Crédito.
Locuciones
editarConjugación
editarFlexión de haversegunda conjugación, irregular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | {{{1}}}haver | haver {{{1}}}hagut | |||||
Gerundi | {{{1}}}havent | havent {{{1}}}hagut | |||||
Participis | {{{1}}}hagut, {{{1}}}haguda, {{{1}}}haguts, {{{1}}}hagudes | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | {{{1}}}he {{{1}}}haig |
{{{1}}}has | {{{1}}}ha | {{{1}}}hem {{{1}}}havem |
{{{1}}}heu {{{1}}}haveu |
{{{1}}}han |
Pretèrit imperfet | {{{1}}}havia | {{{1}}}havies | {{{1}}}havia | {{{1}}}havíem | {{{1}}}havíeu | {{{1}}}havien | |
Pretèrit perfet | {{{1}}}haguí | {{{1}}}hagueres | {{{1}}}hagué | {{{1}}}haguérem | {{{1}}}haguéreu | {{{1}}}hagueren | |
vaig {{{1}}}haver | vas {{{1}}}haver | va {{{1}}}haver | vam {{{1}}}haver | vau {{{1}}}haver | van {{{1}}}haver | ||
Futur | {{{1}}}hauré | {{{1}}}hauràs | {{{1}}}haurà | {{{1}}}haurem | {{{1}}}haureu | {{{1}}}hauran | |
Condicional | {{{1}}}hauria {{{1}}}haguera |
{{{1}}}hauries {{{1}}}hagueres |
{{{1}}}hauria {{{1}}}haguera |
{{{1}}}hauríem {{{1}}}haguérem |
{{{1}}}hauríeu {{{1}}}haguéreu |
{{{1}}}haurien {{{1}}}hagueren | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he {{{1}}}hagut | has {{{1}}}hagut | ha {{{1}}}hagut | hem {{{1}}}hagut | heu {{{1}}}hagut | han {{{1}}}hagut |
Pretèrit pluscuamperfet | havia {{{1}}}hagut | havies {{{1}}}hagut | havia {{{1}}}hagut | havíem {{{1}}}hagut | havieu {{{1}}}hagut | havien {{{1}}}hagut | |
Pretèrit anterior | vaig haver {{{1}}}hagut | vas haver {{{1}}}hagut | va haver {{{1}}}hagut | vam haver {{{1}}}hagut | vau haver {{{1}}}hagut | van haver {{{1}}}hagut | |
Futur compost | hauré {{{1}}}hagut | hauràs {{{1}}}hagut | haurà {{{1}}}hagut | haurem {{{1}}}hagut | haureu {{{1}}}hagut | hauran {{{1}}}hagut | |
Condicional compost | hauria {{{1}}}hagut | hauries {{{1}}}hagut | hauria {{{1}}}hagut | hauríem {{{1}}}hagut | hauries {{{1}}}hagut | haurien {{{1}}}hagut | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | {{{1}}}hagi {{{1}}}haja |
{{{1}}}hagis {{{1}}}hages |
{{{1}}}hagi {{{1}}}haja |
{{{1}}}hàgim {{{1}}}hàgem |
{{{1}}}hàgiu {{{1}}}hàgeu |
{{{1}}}hagin {{{1}}}hagen |
Pretèrit imperfet | {{{1}}}haguera | {{{1}}}hagueres | {{{1}}}haguera | {{{1}}}haguérem | {{{1}}}haguéreu | {{{1}}}hagueren | |
{{{1}}}hagués | {{{1}}}haguessis {{{1}}}haguesses |
{{{1}}}hagués | {{{1}}}haguéssim {{{1}}}haguéssem |
{{{1}}}haguéssiu {{{1}}}haguésseu |
{{{1}}}haguessin {{{1}}}haguessen | ||
Futur | {{{1}}}hauré | {{{1}}}hauràs | {{{1}}}haurà | {{{1}}}haurem | {{{1}}}haureu | {{{1}}}hauran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi {{{1}}}hagut | hagis {{{1}}}hagut | hagi {{{1}}}hagut | haguem {{{1}}}hagut | hagueu {{{1}}}hagut | haguen {{{1}}}hagut |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès {{{1}}}hagut | haguessis {{{1}}}hagut | haguès {{{1}}}hagut | haguèssim {{{1}}}hagut | haguessiu {{{1}}}hagut | haguessin {{{1}}}hagut | |
haguera {{{1}}}hagut | hagueres {{{1}}}hagut | haguera {{{1}}}hagut | haguèrem {{{1}}}hagut | haguereu {{{1}}}hagut | hagueren {{{1}}}hagut | ||
Futur compost | hauré {{{1}}}hagut | hauràs {{{1}}}hagut | haurà {{{1}}}hagut | haurem {{{1}}}hagut | haureu {{{1}}}hagut | hauran {{{1}}}hagut | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present |
Información adicional
editar- Derivado: havedor.
Etimología 2
editarVerbo transitivo
editarJudeoespañol
editarhaver | |
pronunciación | falta agregar |
grafías alternativas | חאב׳יר |
Etimología 1
editarDel hebreo חבר.
Sustantivo masculino
editarhaver | |
brasilero (AFI) | [aˈvɛ(h)] |
carioca (AFI) | [aˈvɛ(χ)] |
paulista (AFI) | [aˈvɛ(ɾ)] |
gaúcho (AFI) | [aˈvɛ(ɻ)] |
europeo (AFI) | [ɐˈvɛɾ] |
alentejano/algarvio (AFI) | [ɐˈvɛ.ɾi] |
portuense/transmontano (AFI) | [ɐˈβɛɾ] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
rima | ɛ(ʁ) |
Etimología 1
editarDel galaicoportugués aver ("haber"), y este del latín habeo, del protoitálico *χab/f-ē-, del protoindoeuropeo *gʰh₁b(ʰ)- o bien *ghabh-.
Verbo auxiliar
editarVerbo impersonal
editarVerbo intransitivo
editar- 3
- Acontecer, haber, ocurrir o suceder.
- Sinónimos: acontecer, ocorrer, produzir-se, realizar-se, sobrevir, suceder.
Verbo transitivo
editarSustantivo masculino
editarSingular | Plural |
---|---|
haver | haveres |
Locuciones
editarConjugación
editarFlexión de haversegunda conjugación, irregular
Información adicional
editar- Derivado: reaver